Testimoni cirurgia obesitat - Isabel
Tinc 41 anys i fa uns 18 que vaig començar a acumular pes. Des de petita havia jugat al futbol. Ho vaig fer en primera divisió nacional, i practicava també el fitness. I, d'un dia per a un altre vaig deixar tot l'esport que feia. Va ser llavors quan vaig començar a engreixar. Si que notava que anava guanyant quilos, però reconec que passava de tot. Et mires en el mirall, però no reacciones. La meva mare són 15 germans, i tots menys un tenen sobrepès.
Jo m'anava comprant talles més grans de roba com si res. Fins que vaig arribar a pesar 114 quilos. Anava provant dietes, però no perdia res. El meu metge de capçalera em va dir que si continuava amb tant de sobrepès, podria tenir un infart, i em va derivar a l'Hospital Josep Trueta perquè em fessin proves. Tenia el colesterol alt, encara el tinc ara, però d'altra banda, era una persona sana, només amb sobrepès. I ja pensava en la possibilitat de fer-me una operació bariàtrica, però entre la preparació i la llista d'espera, havia d'esperar uns quatre anys.
Un mes abans de la intervenció ja vaig haver d'intentar perdre pes, i l'última setmana, tota la meva alimentació va ser a base de batuts. Vaig entrar en el quiròfan amb 107 quilos.
A l'hospital vaig estar dos o tres dies sola. La primera setmana estava súper eufòrica. La segona em va venir la baixada. Em faltava sucre, però a poc a poc vaig anar aprenent a escoltar el meu cos. Al primer sospir ja notes que estàs plena. Record que la segona o la tercera setmana havia de menjar 50 grams de proteïna i la resta, verdura, i jo amb tres mandonguilles ja estava repleta.
Havia arribat a tenir una talla 56. Comprar roba que m'anés bé era un suplici, no trobava res. Ara, amb una 38, puc comprar el que vulgui. Abans anava sempre amb xandall.
La decisió d'operar-me no va ser difícil. La meva parella també havia de passar pel mateix, i ens vam dir: Ens comprem un cotxe o ens operem? I triem la intervenció, i a través d'una amiga, vam conèixer al Dr. Ramon Vilallonga.
Després de la meva experiència, a qualsevol que tingui un sobrepès com el que jo tenia li diria: Si vols continuar vivint, opera't, si vols tornar a mirar-te a un mirall, a ser feliç una altra vegada. I si li tens por al quiròfan, pensa que més por hauries de tenir a infartar o a morir dormint.
En la nostra societat, quan tens tant de sobrepès, la gent sempre acostuma a dir de tu que ets molt simpàtica. Quan t'aprimes, et diuen de tot, fins i tot gent que no em parlava, ho van fer quan van veure el meu canvi.
Amb tot això he après a estimar-me més a mi mateixa i a passar més del que diguin els altres. Jo, en realitat, sempre he respectat a qualsevol, tingui l'aspecte físic que tingui. Crec que una cosa és la salut, i una altra és acompanyar a les persones, siguin com siguin.
En Tik Tok tinc una família, el viu amb els peus en el sòl i la meva empatia. Psicològicament, quan perds tant de pes has de vigilar que no se't pugin els fums, perquè l'autoestima augmenta molt. Jo ara m'agrado un 100% més. I en Tik Tok reflecteix el que soc i veig que obrint-me jo, la gent s'obre. M'ha ajudat molt i m'ha fet sentir important, sobretot perquè molts m'han dit: estic desitjant arribar a casa per a veure els teus vídeos.
Ara sento molta més tranquil·litat i estic molt més animada. El meu procés ha anat molt bé. En el primer any i mig després de l'operació se suposava que havia de perdre el 72% del sobrepès. I jo, en els primers 6 mesos ja vaig perdre el 68%. La doctora va fer el gest de llevar-se el barret. Jo em feia fotos cada dues per tres i em deia: guau! Però si tenia costelles! M'havia d'haver detingut en els 68 i ara estic en 66,300.
En realitat, ara com perquè toca menjar, perquè em cuido, perquè el cos me'l demana, l'estómac, no tinc gana mental. Aprens a escoltar el teu cos.
I, després de 17 anys sense fer esport, he tornat a jugar al futbol. Ara sé que qui la segueix l'aconsegueix. Aquest ha estat el meu dia a dia. El més important és que la gent que es vol operar tancament els ulls, escolti el seu cos, i senti il·lusió de viure. Jo he tornat a néixer.
