Als punts del cos en els quals se sent especialment un dolor intens se'ls denomina mèdicament punts gallet. Són zones hipersensibles, d'origen muscular i consistència nodular –fibres musculars en tensió-, que es localitzen o intueixen, amb més o menys precisió, per palpació.

També les articulacions en genoll, espatlla, colze, nina, maluc, turmell i peu poden presentar un tipus de dolor similar al dels punts gallet, molt localitzat, intens i constant. És el dolor considerat dins de les síndromes de dolor muscul-tendinós.

En tots dos casos, tant per a punts gallet, com per al dolor muscul-tendinós, un dels tractaments més eficaços que es prescriuen són les infiltracions. Consisteix en la injecció, directament en la zona afectada pel dolor, de medicació de base anestèsica i antiinflamatòria (amb corticoides), per a bloquejar el nervi que transporta fins al cervell la informació sobre el dolor.

En el cas del dolor a l'interior de les articulacions, quan no s'aconsegueix eliminar amb tractaments conservadors, amb rehabilitació fisioterapèutica i presa d'analgèsics i antiinflamatoris per via oral, es poden realitzar infiltracions intra-articulars.

En una infiltració intra-articular s'aplica una injecció de medicació contra el dolor, directament en l'articulació adolorida. Existeix una certa diversitat de fàrmacs indicats per a aquesta mena d'infiltracions, alguns d'ells s'administren també a pacients de càncer en les seves sessions de quimioteràpia. Àcid hialurònic i corticoides són unes altres de les solucions que es poden injectar.

La tècnica d'administració d'analgèsics per via neuroaxial, és a dir, la que és dirigida directament a les vies de transmissió del dolor en la medul·la espinal, permet el control d'aquest dolor perquè es bloqueja. És una circumstància que es presenta moltes vegades per a un tipus de dolor resultant d'una intervenció quirúrgica.

Consisteix en la inserció amb una petita agulla sota la pell d'un tub molt fi, denominat catèter. Una vegada col·locat el catèter, s'administra a través d'ell un medicament anestèsic als nervis d'aquesta zona. L'efecte del fàrmac introduït, en general, calma el dolor per un període que pot anar dels dos als quatre dies, i passat aquest temps, a través del catèter, que roman introduït, s'introdueix de nou medicació. Lumbàlgies i altres dolors crònics són tractats amb aquesta tècnica amb resultats molt positius.

Quan el dolor sever en alguna regió del cos localitzada no s'aconsegueix calmar amb els tractaments habituals de farmacologia oral o/i fisioteràpia, una alternativa és utilitzar la tècnica de la bomba implantable. És un dispositiu que s'introdueix sota la pell, quirúrgicament, perquè vagi bombant, a través d'un petit catèter, un tub fi i prim, determinades dosis d'analgèsic a la zona adolorida de manera persistent. D'aquesta manera, s'aconsegueix alleujar dolors que moltes vegades es localitzen en la zona lumbar i que a vegades apareixen després d'una cirurgia. També es tracta així el dolor de fractures vertebrals, dolors cronificados en un procés de càncer, així com en dolors neuropàtics, que són els resultants d'un nervi o conjunt de nervis danyats.

Aquest tipus d'administració de fàrmacs es coneix també com a administració o infusió intratecal o espinal. L'espai intratecal és el que conté el líquid cefalorraquidi, també anomenat cerebroespinal, que és la substància que protegeix les estructures del sistema nerviós central. Mitjançant la tècnica de la implantació de bomba d'infusió, el fàrmac aconsegueix als receptors del dolor situats en la medul·la espinal, i ja no és necessari prendre medicaments per via oral o amb pegats sobre la pell. Les dosis de fàrmac, a més, són menors en aquest cas, ja que fan diana en el propi sistema nerviós, i no es perd ni escatima medicació pel camí.

No a tots els pacients se'ls pot aplicar aquesta tècnica. Per a confirmar la seva idoneïtat, cal fer prèviament una prova amb una petita injecció del fàrmac a utilitzar, per a estudiar després la reacció i el seu resultat. I una altra possibilitat és, abans de procedir a implantar la bomba, utilitzar-la de manera externa per a bombar, des de fora del cos, la medicació en la zona intratecal.

Si tot procedeix de manera correcta, es realitza la intervenció en el quiròfan per a implantar la bomba dosificadora del fàrmac. L'operació es realitza amb anestèsia local, encara que també es pot fer amb anestèsia general, en funció de les característiques del pacient. La durada del medicament que la bomba va administrant depèn de cada cas, pot completar l'administració durant un mes i fins a tres mesos. Una vegada s'acaba, el metge o la infermera tornaran a aprovisionar amb medicació la bomba, injectant la substància del fàrmac. També aquests professionals aniran controlant el correcte funcionament de la bomba en les successives revisions.

Per a controlar el dolor, hem vist, es pot bloquejar la via nerviosa que transmet el senyal de dolor fins al cervell. Modular l'impuls nerviós que emana de la zona adolorida és una altra manera de controlar el dolor. Es pot fer enviant impulsos elèctrics a aquestes sensacions doloroses per a bloquejar-les o moderar-les fins a la mínima expressió. Aquest procés és el que es denomina neuroestimulación. Per a això, es col·loquen elèctrodes en el cos des dels quals es poden enviar aquests senyals que aconseguiran alleujar el dolor.

Casos en els quals l'aquesta tècnica d'electroteràpia resulta eficaç són aquelles en les quals el coll, l'esquena, braços i cames es veuen afectats amb dolor més enllà dels sis mesos.

El neuroestimulador és un dispositiu, com una pastilla d'uns 50 x 50 mil·límetres aproximadament, que s'introdueix sota la pell, en general en el gluti o en la zona baixa de l'abdomen. La intervenció es realitza en el quiròfan i amb anestèsia local. Des del dispositiu s'emeten impulsos elèctrics fins a la zona epidural al costat de la columna vertebral on el senyal de dolor serà alterada elèctricament. Una dels avantatges d'aquest sistema és que es poden controlar els estímuls en funció del grau de dolor que senti en cada moment.

Una altra tècnica per a reduir el dolor administrant fàrmacs per a rebaixar-lo directament en la zona d'origen és l'epiduroscòpia. En ella s'introdueix en la zona epidural de la medul·la espinal –pròxima a la columna vertebral- una agulla que porta en el seu inici una cambra de dimensions mil·limètriques. L'avantatge aquí és que es treballa sota la pell, però de manera mínimament invasiva, tan sols amb un petit orifici d'introducció de les eines. A través d'elles, es pot accedir i inspeccionar la zona afectada pel dolor i administrar la farmacologia que es consideri més apropiada, de manera directa sobre la zona.

La epiduroscòpia es pot utilitzar per a tractar o també com a prova diagnòstica, per a supervisar la situació interna de la zona afectada amb dolor crònic. Hèrnies discals i operacions de columna o dolors que provenen d'afectació als nervis són candidats a aquesta tècnica.

Quan un pacient presenta fibrosi, que és la formació patològica d'un teixit com a fruit de l'enganxament de diverses capes de teixit –adherències o cicatrius-, circumstància que pot acabar oprimint nervis confrontants, i d'aquí el persistent dolor que pot donar-se, una tècnica que s'utilitza és la epidurolisis. Amb ella s'intenta separar les capes de teixit per a recuperar l'espai natural dels nervis, així com subministrar medicació per al dolor i per a la inflamació produïda per l'acumulació anòmala de teixit. Aquesta intervenció és de tipus ambulatori, es fa al quiròfan, amb sedació i anestèsia local.

La toxina botulínica, més coneguda com ‘botox’, és una proteïna que també s'utilitza com a medicació per al dolor. S'administra injectant la substància botulínica en el múscul on es percep constantment la molèstia. És una tècnica poc dolorosa i molt senzilla.

Quadres de dolor a la regió del nervi ciàtic o en el seu entorn, produïts per contractura i compressió del múscul piramidal –situat en la zona posterior de la pelvis, sota els glutis- són candidats a l'administració de toxina botulínica. En aquest cas en concret, la compressió aixafa el nervi ciàtic, que té funcions motores i sensitives. El nervi ciàtic, també conegut com a nervi isquiàtic, és el més gran i llarg de tot l'organisme. S'origina en el sacre i descendeix per la part posterior de la cama, recorrent la cuixa, després de genoll, panxell, turmell, i aconsegueix fins als dits dels peus. D'aquí ve que el dolor en aquest nervi arribi a afectar tanta zona, arribant a condicionar la mobilitat de tota l'extremitat inferior.

Administrant directament al múscul toxina botulínica, s'aconsegueix relaxar el múscul, disminuint així la seva rigidesa i desfent la seva contractura, de manera que el fisioterapeuta pot, llavors, ajudar a recuperar la funcionalitat de tots els músculs implicats en la mobilitat de l'extremitat, a base d'exercicis d'estirament.

L'efecte de la toxina botulínica té una durada de tres a sis mesos, transcorreguts els quals, s'avalua la situació, i si de nou se sent un dolor significant, es pot repetir la infiltració. Totes les sessions d'infiltració són realitzades pel nostre cos mèdic especialitzat en anestesiologia.

Aquesta tècnica, coneguda també per les seves sigles TENS (Tècnica d'Estimulació Elèctrica Transcutània), consisteix en l'aplicació sobre la pell de corrent elèctric, de baixa o d'alta freqüència, a través d'elèctrodes. L'efecte de les petites dosis de descàrrega elèctrica sobre el teixit muscular és analgèsic, i amb ella s'aconsegueix millorar la funcionalitat de la zona afectada per dolor crònic. En general, s'aplica amb bons resultats en dolors del sistema musculoesquelètic i en el dolor persistent després de la col·locació d'una pròtesi de genoll, zones totes elles, molt implicades en la mobilitat.

Aquest tipus d'estimulació transcutània impedeix que s'activin les cèl·lules que compleixen la funció de transmetre la sensació de dolor. Es realitza col·locant uns elèctrodes sobre la pell i mitjançant un aparell, un generador extern del corrent elèctric, s'activen les descàrregues, que arriben a la pell a través d'un cablejat. El procés es realitza de manera ambulatòria, però aquesta tècnica està contraindicada a pacients amb marcapassos o amb problemes cardiovasculars.