La inseminació artificial és una tècnica de reproducció assistida que consisteix a introduir espermatozoides procedents d'una mostra de semen a l'úter.

Es controla el cicle mitjançant un seguiment ecogràfic i el dia de l'ovulació es recull una mostra de semen, es prepara al laboratori concentrant els espermatozoides i millorant la seva mobilitat i es col·loquen al fons de l'úter amb una fina cànula. Aquest procés, en la immensa majoria dels casos, és senzill i indolor i no requereix ingrés ni repòs. 

Inseminació artificial conjugal

La Inseminació Artificial Conjugal (IAC) és una tècnica mitjançant la qual s'introdueixen a l'úter espermatozoides seleccionats d'una mostra de semen de la parella especialment preparada en el laboratori.

Inseminació artificial amb donant de semen

La inseminació artificial amb semen de donant (IAD) consisteix en la col·locació en l'úter d'una mostra de semen de donant. Aquests donants, han seguit un estudi mèdic detallat, descartant tots aquells que presenten alguna malaltia transmissible o aquells el semen dels quals no tingui uns paràmetres alts de concentració i mobilitat.

D'acord amb la legislació espanyola i de la majoria dels països europeus, aquests donants han de ser anònims. No podent saber els donants el destí de la seva donació ni els pacients l'origen d'aquest.

El donant usat en la inseminació haurà de tenir les màximes similituds quant a característiques físiques amb la parella de la dona. En el cas d'una dona sola ha de tenir les característiques de la pacient.

La Fecundació in vitro (FIV) és una tècnica de reproducció assistida en la qual la fecundació de l'òvul per part de l'espermatozoide té lloc al laboratori, de la mà del nostre equip de biòlegs.

En primer lloc, s'estimulen hormonalment els ovaris de la dona per extreure els òvuls mitjançant una punció ovàrica. Els òvuls obtinguts són fecundats amb els espermatozous de l'home i els embrions obtinguts s'introdueixen en uns incubadores que assemblen al màxim l'ambient del tracte reproductiu de la dona.

La Fecundació in vitro pot realitzar-se amb òvuls propis i semen de la parella, amb òvuls propis i semen de donant, amb òvuls de donant i semen de la parella o amb òvuls de donant i semen de donant.

Fases de la FIV

1) Estimulació ovàrica 

L'estimulació ovàrica consisteix en un tractament hormonal l'objectiu és aconseguir que la dona, en comptes de produir un òvul per cada cicle natural, produeixi molts més. Així, en haver un major nombre d'embrions, la possibilitat d'embaràs és més gran. El control del creixement dels fol·licles (que contenen els possibles òvuls) es realitza amb ecografies, i algunes vegades, analítiques. Quan la mida dels fol·licles és l'adequat, es finalitza la fase d'estimulació amb l'administració de l'hormona HCG o similar que desencadena l'ovulació.

2) Punció fol·licular

Al cap d'34-36 hores de l'administració de la HCG, s'extreuen els òvuls mitjançant una punció dels ovaris i l'aspiració del líquid fol·licular, controlada per una ecografia amb sonda vaginal. La punció té lloc al quiròfan sota una sedació profunda. La seva durada és d'entre 15 i 30 minuts aproximadament. Després de la punció, els biòlegs especialitzats del laboratori identifiquen els òvuls en els líquids fol·liculars (no tots els fol·licles puncionats contenen un òvul).

3) Fecundació al laboratori

L'objectiu és aconseguir la fecundació dels òvuls extrets amb els espermatozoides i per a això es processen mitjançant diferents tècniques i es posen en contacte per aconseguir la fecundació. L'endemà es constata si s'han fecundat correctament. Els embrions es mantenen en cultiu fins al dia de la seva transferència a l'úter o el dia de la seva congelació. Això succeeix de dos a cinc dies després de la punció fol·licular.

En el nostre centre, per al cultiu i avaluació dels embrions disposem de l'incubador d'última generació EmbryoScope + (basat en la tecnologia time-lapse).

• ICSI - La microinjecció intracitoplasmàtica d'espermatozoides (ICSI, per les sigles en anglès) és una tècnica de micromanipulació que s'utilitza freqüentment en tractaments de fecundació in vitro. La ICSI sol indicar en casos d'infertilitat masculina, ja que fa possible la fecundació de l'òvul si es disposa de poca concentració d'espermatozoides. Consisteix en injectar un sol espermatozoide dins el citoplasma de l'oòcit.
• IMSI - La tècnica d'Injecció intracitoplasmàtica d'espermatozoides morfològicament seleccionats (IMSI, per les sigles en anglès) és una tècnica de micromanipulació utilitzada en els casos en què es requereix una selecció morfològica més precisa dels espermatozoides (s'utilitza un microscopi que permet fins a 5.000 augments en lloc de 400 que s'usen en la ICSI convencional).

4) Transferència embrionària 

La transferència és la introducció dels embrions a l'úter mitjançant un catèter. És un procés senzill i, en la majoria dels casos, indolor que pot controlar-se ecogràficament i no necessita anestèsia. Generalment s'aconsella transferir 1 únic embrió per tal d'evitar embarassos múltiples. No obstant això, la llei espanyola permet transferir un màxim de 3 embrions. Quan s'obtenen més embrions evolutius dels que es van a transferir, es poden criopreservar perquè puguin utilitzar-se en cicles posteriors.

El Diagnòstic Genètic Preimplantacional (DGP) permet estudiar l'ADN dels embrions per seleccionar els que compleixen determinades característiques. És una tècnica, regulada per llei, que permet detectar determinades.

És una tècnica, regulada per llei, que permet detectar determinades alteracions cromosòmiques o genètiques que són hereditàries i seleccionar els embrions que des del punt de vista cromosòmic i / o genètic per a l'alteració analitzada abans de la seva transferència a l'úter matern.

Aquesta tècnica, es pot utilitzar dins d'un programa de fecundació in vitro, per minimitzar el risc de transmissió d'alteracions hereditàries o en casos d'avortaments de repetició, fallades d'implantació i / o edat materna avançada.