Header camillero

Patologies tractades per la Unitat de Tractament del dolor

Unitat especialitzada en el diagnòstic i tractament del dolor crònic de qualsevol causa i origen i que no respón a la medicació analgèsica habitual.

Cefalees i migranyes

La cefalea és l'afectació que coneixem com a mal de cap. Segons l'Organització Mundial de la Salut, és un dels trastorns més freqüents del sistema nerviós, i es calcula que a nivell mundial afecta al 50% de la població adulta. Al mal de cap recurrent i intens se'l denomina migranya si s'acompanya de forts impactes de dolor en alguna zona concreta del cap, i de nàusees. En general, a més, en un episodi de migranya, especialment si perdura durant diverses hores, la llum delsol molestar molt a la vista.

Una vegada determinat el tipus de dolor, la periodicitat de la seva aparició i la seva intensitat i durada, a més de la zona a la qual afecta especialment, o si aquest irradiés més enllà del cap, un especialista haurà d'estudiar la causa concreta per a determinar el seu correcte tractament.


Dolor de columna vertebral (cervical, dorsal, lumbar i sacre)

El dolor d'esquena, en termes generals, és un dels quals porten més habitualment a les consultes mèdiques en la nostra societat. La tensió muscular, deguda a males postures que s'adopten dia rere dia, sobrecàrrega aixecant pesos o forçant la nostra posició de manera continuada, és una de les seves causes. Però és tal la complexitat de nervis, músculs i vèrtebres involucrats en aquest masteler sobre el qual ens sostenim en peus, la columna vertebral, que el dolor pot ser símptoma de moltes i diverses causes, que inclouen el desgast ossi, hèrnies en els discos que separen les vèrtebres o patologies més severes. Entre aquestes últimes està l'artrosi de columna –espondiloartrosi-, que ve donada per la degeneració dels cartílags dels discos vertebrals.

Les zones lumbar i cervical són les que refereixen més dolor de tota la columna. Això es deu, en gran part, al fet que són les regions de més mobilitat

Dolor cervical

Les primeres vèrtebres de la columna configuren la zona cervical, per la qual passen les connexions essencials per a la vida, que porten la informació del cervell a la resta del cos i viceversa, així com l'oxigen, a través de la sang. Per aquest gran trànsit informatiu i per la gran mobilitat que donem en la nostra vida diària a aquesta zona, les cervicals acostumen a presentar dolor en moltes persones. Mals gestos, sobrecàrregues musculars i la tensió muscular, en la qual els músculs es retreuen –molt sovint per alts nivells d'estrès- són algunes de les principals causes de la cervicàlgia, el dolor en la zona cervical. A vegades, la cervicàlgia pot anar acompanyada de mal de cap i mareig.

El dolor cervical pot donar-se, com diem, en parts toves, com a músculs –lligaments, discos i nervis-, i també en articulacions del coll i en aquestes vèrtebres més altes que són les que tenen major mobilitat, especialment les identificades com C-4, C-5 i C-7.

Dolor dorsal

Quan el dolor es localitza en el dors de la columna, la zona més central de l'esquena pròpiament dita, parlem de dorsàlgia. No és tan freqüent com el dolor lumbar i cervical, entre altres motius, perquè en la zona dorsal no es concentra tant moviment com en la part superior –coll- i inferior –lumbars-. Però als qui els afecta la dorsàlgia poden sentir dificultat per a moure l'esquena, mal de cap i marejos. En aquest tipus de dolor que, quan es percep molt fort fins i tot pot arribar a bloquejar el moviment –literalment, quedar-se clavat-, una sobrecàrrega, en aixecar pes, o una posició massa forçada i brusca, poden ser la seva causa.

Dolor lumbar

Lumbàlgia o llomadura són els noms que utilitzem per a referir-nos al dolor en la zona baixa de la columna, sobre les denominades lumbars o regió lumbar de l'esquena, aquella que cobreix els ronyons. També en aquest cas, el dolor pot deure's a un malestar o disfunció de les articulacions, lligaments, nervis o músculs involucrats en el correcte funcionament i posició de la columna vertebral. Pot sentir-se tan sols en la zona lumbar, o ampliar-se cap a glutis i cames, com en el cas de la ciàtica, que se sent com una descàrrega elèctrica que descendeix fins més a baix del genoll, però que té el seu origen a la regió lumbar de la columna vertebral.

El dolor lumbar es veu incrementat amb el pas dels anys, ja que, en general, amb l'edat es van desgastant tant les articulacions com les vèrtebres. L'aparició d'osteoporosi, que afebleix els ossos –perquè els va despullant-, es relaciona molt amb el dolor lumbar. També la progressiva reducció de l'activitat física, fins i tot la mobilitat de la zona lumbar, contribueix a augmentar el dolor en aquesta zona.

La curvatura de la columna, la mala posició –desplaçament- d'alguna de les seves vèrtebres, com a predisposició genètica o anomalies congènites, o ben a causa d'un accident, solen ser causa de dolor lumbar. I, igual que en la resta de dolors que impliquen o es localitzen en la columna, les males posicions i sobrecàrrega tenen també la seva responsabilitat en el dolor lumbar.

Dolor sacre

En la zona inferior, la base de les vèrtebres lumbars, tenim l'os sacre. Aquesta estructura òssia, just al final de la columna, té en el seu extrem més sota les últimes vèrtebres de la columna, de grandària menor que la resta que configuren l'os conegut com cóxis. És el que queda del que havia estat l'inici de la cua, en els animals que algun dia vam ser, abans de l'evolució de l'espècie humana en la qual el cos va quedar alçat i la cua va desaparèixer.
L'estructura del sacre està connectada als ossos de la pelvis per les articulacions anomenades sacroilíaques.

La inflamació d'aquestes articulacions –sacroilitis- és origen de dolor, un dolor que s'expandeix pels glutis pròxims o cap a la part baixa de l'esquena, encara que també pot aconseguir una o totes dues cames.

A part d'una lesió sobtada en la zona per un cop fort, en una caiguda, per exemple, el desgast natural de les articulacions sacroilíaques –artritis- pot causar dolor en la zona del sacre. Durant l'embaràs, tota aquesta regió també es veu afectada per la preparació natural al part, en la qual les articulacions de la pelvis es destensen per a deixar passar al fetus, alhora que han de carregar més pes, especialment les últimes setmanes de la gestació.


Dolors articulars (espatlla, sacre-ilíaca, maluc, genoll …)

L'articulació és l'estructura que comprèn la unió dels ossos, mediant entre ells cartílags que permeten la mobilitat. Parlem d'articulacions sinovials quan en aquest conjunt, denominat cavitat articular, també hi ha una membrana que conté el líquid sinovial, que lubrifica i evita així la fricció entre ossos en exercitar l'articulació, a més de nodrir al cartílag. La major part de les articulacions de les extremitats inferiors són de tipus sinovial, i inclouen tots aquests elements.

El dolor que pot sentir-se en les articulacions, denominat artràlgia, pot tenir diferents orígens. Pot procedir dels músculs, els tendons o els lligaments, i pot ser que el dolor es manifesti tan sols quan es mou l'articulació, o que persisteixi també en situació de repòs.

Parlarem de bursitis quan s'inflama el contenidor del líquid sinovial, que pot succeir en qualsevol articulació. I a la tendinitis ens referim quan l'origen de la inflamació està en un tendó. A la inflamació de l'articulació en el seu conjunt la denominem artritis. No és, en canvi, a causa d'una inflamació, l'artrosi. Es tracta, en aquest cas d'una malaltia de les articulacions, deguda a la deterioració i degeneració d'aquestes.

Espatlla

L'articulació gleno-humeral, coneguda com a espatlla, és on s'uneixen la clavícula, l'húmer i l´escàpula –omòplat-. Músculs, tendons, cartílag i la bossa sinovial fan el seu joc a l'hora d'articular l'espatlla, que és l'articulació amb més mobilitat de tot el cos. Els tendons i músculs agrupats en l'articulació de l'espatlla configuren el maniguet rotatiu. Realitzar moviments repetitius, en determinades tasques laborals o pràctiques esportives, poden portar fàcilment a la fatiga muscular o tendinosa, causant una inflamació d'aquests teixits i donant lloc a dolor i, algunes vegades, inflor. Sobrecarregar músculs o tendons de l'espatlla també són causa freqüent de dolor, així com la inflamació de l'articulació de la bossa que conté el líquid sinovial, la patologia que ja hem nomenat, denominada bursitis.

La fractura d'algun dels ossos de l'espatlla, un desencaix fortuït entre ells –en algunes persones és molt freqüent la desubicació de l'espatlla- o bé el frec, durant la maniobra del moviment, amb alguna prominència òssia també causaria dolor.

Cal considerar, igualment, la possibilitat que el dolor que se sent en l'espatlla provingui d'altres zones pròximes, però externes a l'espatlla. El dolor pot irradiar d'alguna afectació de qualsevol dels nervis, tendons o músculs del braç –com el bíceps-, o el coll.

Sacroilíaca

El sacre és un conjunt de cinc vèrtebres situades al final de la columna vertebral, en forma de piràmide invertida. Està connectat a l´ ilion, que és l'os més gran de la pelvis, al qual es coneix també amb el nom d'os-ilíac. A causa de la seva ubicació, connectant la columna amb les extremitats, a través de la pelvis, és tota una estructura que suporta una càrrega important. Lligaments, músculs i nervis al seu voltant, a causa de moviments incorrectes, males postures o sobrecàrrega per l'estrès d'activitat, poden inflamar-se i irradiar dolor a la zona lumbar i a la cama. El sobrepès, alguna fractura o desencaixi d'alguna de les parts de l'articulació sacroilíaca també poden afegir motius per a sentir dolor.

Maluc

En el cas del maluc, succeeix igualment que és una articulació que suporta el pes de tota la columna i tronc, i presenta, a més, nombroses connexions de tendons i músculs, ossos, cartílags i nervis. Una de les causes més freqüents de dolor en el maluc és el propi desgast dels ossos per l'edat. Per això la població de major edat és qui acostuma a patir més dolor en aquesta zona i precisar, fins i tot, una pròtesi per a substituir el desgast ossi. El dolor es pot sentir molt localitzat en l'articulació del maluc o en el seu entorn més pròxim, o també pot irradiar des d'o fins a la part inferior de l'esquena, tota la regió lumbar, i el mateix cap a la part superior de les cames, fins i tot aconseguint els genolls.

Genoll

És una altra de les articulacions que presenta dolor molt sovint i, en aquest cas, a qualsevol edat. Des d'una mala posició del peu en caminar o trepitjar accidentalment un desnivell inapropiat, es pot desencaixar algun dels ossos de l'articulació del genoll.

Els genolls suporten pràcticament tot el pes del cos, i sumen, a més, el moviment constant en caminar, córrer o practicar, especialment determinats esports. El propi sobreús de l'articulació del genoll pot ser la causa d'un desgast d'alguna de les seves estructures osteomusculars, lligamentoses o tendinoses.


Dolor isquèmic

Quan el flux sanguini no aconsegueix algun òrgan o zona del cos, no arriba ni l'oxigen ni els nutrients necessaris per a la correcta alimentació de les cèl·lules encarregades de regenerar el propi teixit. A aquest problema se'l denomina isquèmia, una situació que és la causa del dolor isquèmic. És un dolor intens i punxant, que pot ocasionar cremor. Una mala circulació a les cames pot provocar dolor en elles per aquesta falta d'irrigació i, per tant, d'aportació d'oxigen i suport per a les cèl·lules.


Dolor neuropàtic

La neuropatia és la malaltia del sistema nerviós, que és el conjunt de vies nervioses, fibres en forma de cordó per les quals es produeix la comunicació entre el cervell i la resta del cos. Pels nervis circula la informació sobre anomalies o alerta d'aquestes, com el propi dolor.

És un dolor que s'acostuma a sentir com a punxades, sensació de coïssor o d'endormiscament de la zona afectada o bé formigueig que, a més, per l'efecte de qualsevol petit frec sobre la pell fa sentir un fort dolor, inexplicable pel propi estímul, sinó per l'anomalia, lesió o inflamació de les vies nervioses.


Dolor oncològic

L'oncologia és l'especialitat mèdica que estudia i tracta els tumors, la concentració de cèl·lules de creixement o multiplicació anòmals, que deriva en una massa que pot ser maligna, i a la qual ens referirem com a càncer. Sigui pel propi engruiximent d'aquesta massa cel·lular, que sigui tan gran que pugui pressionar teixits o òrgans pròxims, o per la disminució de la immunitat que causa la malaltia del càncer, directament o a conseqüència dels tractaments per a revertir-la, pot aparèixer dolor. És un dolor que se sol sentir en els ossos, especialment.
El dolor oncològic també pot haver-se del desenvolupament d'altres patologies per la progressió de la malaltia de càncer.

Sigui com sigui la causa, el dolor oncològic pot, i deu, ser tractat per a fer més suportable, no sols aquesta molèstia contínua, sinó tot el conjunt del procés oncològic.


Fibromiàlgia

La fibromiàlgia és una malaltia crònica, la causa de la qual es desconeix amb exactitud, però el símptoma de la qual més característic és el dolor musculoesquelètic. La fatiga també és present en les persones que sofreixen aquesta afecció. La dificultat per a vèncer totalment el dolor fa que en molts casos la depressió aparegui.

Una completa anamnesi i exploració física, per a localitzar bé cada punt o zona de dolor, ajudaran els professionals a descartar altres possibles afeccions o malalties i diagnosticar la fibromiàlgia.


Lumbàlgia secundària a cirurgia de columna

Després d'haver passat per una operació de columna, és freqüent que un cert dolor aparegui, o persisteixi. D'aquí ve que a aquest dolor se l'identifiqui com a ‘síndrome de cirurgia fallida d'esquena’. La reaparició d'hèrnies –desplaçament fora de la seva ubicació correcta d'un òrgan o part d'ell (recidiva herniària) pot ser la causa d'aquest dolor després de la intervenció. Però com el cos de cada persona duu a terme de manera natural la cicatrització de la zona intervinguda també influeix en l'aparició o no de dolor. I, no per error quirúrgic, sinó a causa de la pròpia operació, inevitablement es danyen o traumatitzen lligaments, músculs o ossos per a poder intervenir, i tot això pot deixar unes certes seqüeles de dolor, molt comú en la zona lumbar.


Neuràlgia post-herpètica

Un herpes és una erupció en la pell. Apareix en un punt i es pot arribar a expandir de manera notable per una extensa zona cutània sobre la qual se sent coïssor. En la seva variant zòster, l'herpes es deu a la inflamació de diversos ganglis nerviosos i, sobre la pell, apareix granellada i butllofes. L'herpes zòster és una malaltia vírica i infecciosa, causada per l'aparició del virus de la varicel·la.

Al dolor que sorgeix una vegada s'ha sofert un episodi d'herpes zòster, se'l coneix com a ‘neuràlgia post-herpètica’ i se la considera una complicació del propi herpes. Pot arribar a sentir-se més enllà dels tres mesos després d'haver-se curat l'herpes zòster. És un dolor caracteritzat per una hipersensibilitat al tacte, que fa que només fregant la zona suaument se senti dolor, a més de picor i entumiment.


Neuràlgies perifèriques i neuropatia diabètica

L'excés de glucosa en l'organisme pot arribar a danyar els nervis del cos, amb major incidència en els de les cames i peus. El dolor que es desprèn de l'afectació dels canals nerviosos es denomina neuràlgia. És un dolor agut que se sent en tot el recorregut nerviós i en alguns casos arriba com a descàrregues elèctriques i sensació de formigueig, que pot anar acompanyat de feblesa muscular.

Quan aquest dolor és degut a l'afectació de l'excés de glucosa, parlem de neuropatia diabètica, és a dir, una malaltia del sistema nerviós derivada de la diabetis, o una de les seves possibles complicacions. Atès que es veuen afectats els canals nerviosos, que recorren tot el cos perquè porten la informació des d'i fins al cervell i des de la medul·la espinal, el dolor pot repercutir en problemes en els vasos sanguinis, el cor, les vies urinàries o en els intestins.

Però hi ha moltes altres causes que donen lloc a les neuràlgies perifèriques, com a infeccions, lesions o traumatismes, tumors, o bé un component hereditari. Com el principal involucrat en aquest dolor és el nervi, canal de comunicació d'ordres i alertes al cervell, la neuràlgia pot fer que les funcions d'òrgans com la bufeta, o fins i tot el cor no actuïn com els correspondria.


Poliartròsi

L'artrosi és una malaltia degenerativa, ja que es deu al desgast de les articulacions, en concret pot originar-se en el cartílag, necessari per a la correcta mobilitat i funcionalitat de les articulacions. El cartílag cobreix els ossos perquè aquests no freguin entre si, i que en l'acció del moviment es mantinguin i es llisquin correctament. Quan se sofreix artrosi, el dolor se sent tant en moviment, com en repòs. Parlem de poliartròsi quan aquest dolor afecta a quatre o a més articulacions alhora.


Síndrome de dolor regional complex (distròfia simpàtica reflecteix)

Haver passat per una cirurgia o lesió, un atac al cor o un accident cardiovascular poden deixar com a seqüela dolor crònic en la zona. El dolor se sol localitzar en un braç, cama, mà o peu. És un dolor difús però intens i continu, que es coneix com a ‘síndrome de dolor regional complex’, també dit ‘distròfia simpàtica reflecteix’. La zona on se sent el dolor pot arribar a inflar-se i enrogir, així com donar lloc a rigidesa i espasmes o dificultat per a la mobilitat de l'extremitat afectada.

Busqui el seu metge

Equips associats

UNITAT DEL DOLOR CORACHAN

SPINELI - UNITAT DE COLUMNA

TRACTAMENT DEL DOLOR - DRA ORTIZ

Subscriu-te a la newsletter