Obesitat
L'obesitat és una malaltia. Es caracteritza per l'acumulació excessiva i progressiva de greix tant en el teixit adipós (magatzem apropiat), com en altres teixits (cor, fetge, músculs etc.); fet que ocasiona una sobrecàrrega per a l’organisme i un funcionament deficient dels diferents òrgans vitals.
La causa principal és una excessiva ingesta de calories, i en menor proporció trastorns endocrins, psicològics i genètics. Comporta l'aparició de greus malalties associades com la diabetis, l’apnea del son, les cardiopaties i les lesions auriculars entre d’altres.
Diagnòstic
Per calcular si una persona té un pes saludable, sobrepès o obesitat, s’utilitza la fórmula de l'Índex de la Massa Corporal; que relaciona el pes amb l'alçada.
Es calcula dividint el pes en kg pel quadrat de l’alçada en metres. És normal fins a 25. Entre 25 i 30 parlem de sobrepès, i a partir de 30, d’obesitat.
Valors Índex de la Massa Corporal
- 18,5 – 25 es considera que persona està en situació de pes normal
- 25 – 30 es considera que la persona té sobrepès
- 30 – 35 es considera que la persona és obesa en grau I
- 35 – 40 es defineix com una obesitat de grau II
- > a 40 es defineix com obesitat de grau III o obesitat mòrbida
Diagnòstic 2
Podem mesurar-ho també mitjançant el perímetre abdominal (PA).
Es tracta d’una mesura antropomètrica que permet determinar el greix acumulat en el cos.
El greix acumulat preferentment en l'abdomen afavoreix les malalties metabòliques com la diabetis, d'hipercolesterolèmia i l'augment de l’àcid úric; que pot derivar en reus malalties cardiovasculars. El risc augmenta si la circumferència de la cintura és de més de 90 cm en les dones o més de 102 en els homes.
Com es mesura el perímetre abdominal (PA)?
La persona ha d'estar dempeus i després d'haver expulsar l'aire, ha d'envoltar el seu abdomen amb la cinta mètrica a l'altura del melic.
Factors que augmenten la probabilitat de patir obesitat
La principal i fonamental causa del sobrepès i de la obesitat és un desequilibri energètic entre les calories consumides i les gastades. Avui en dia, al món s’ha produït un augment en la ingesta d’aliments hipercalòrics i un descens de l’activitat física.
Així doncs, els principals factors que tendeixen a augmentar la possibilitat de patir aquesta malaltia són els següents:
- Predisposició genètica
- Estil de vida i hàbits erronis:
- Sedentarisme
- Menjar davant la televisió: genera una major ingesta d’aliments en set menys conscients de la sensació de sacietat
- Dormir poc: la manca d’hores de son poden incrementar la fam i l’apetència per aliments rics en calories
- Estats d’ànim: situacions d’ansietat o decaïment poden desencadenar un augment de la ingesta d’aliments hipercalòrics
Prevenció i tractament de l'obesitat
La prevenció i el tractament de la malaltia se centren fonamentalment en tres paràmetres bàsics:
Modificació o reducció de la ingesta habitual
El professional sanitari assessora sobre diferents tractaments dietètics individualitzat que permeten la pèrdua de pes de forma progressiva mitjançant la modificació d’alguns hàbits alimentaris que després es puguin mantenir al llarg del temps.
No es tracta de renunciar a menjar bé sinó de modificar el nombre d’àpats, la quantitat, les tècniques culinàries etc.
Increment de l’activitat física
Practicar activitat física de forma regular no només ajudarà a controlar el pes, sinó que serà fonamental per a mantenir-se sa i en forma i per evitar recuperar el pes perdut.
Motivació
La persona que pateix la malaltia ha d’estar convençut de la necessitat de reduir pes i poder evidenciar les millores que el tractament li produeix.
La obesitat ha de ser considerada com una malaltia amb un important factor de risc de patir altres trastorns i complicacions. Per això, a més dels tres paràmetres bàsics que s’han mencionat anteriorment, les persones poden, en un pla individual seguir les següents recomanacions:
- Limitar la ingesta energètica que prové de greixos i sucres
- Augmentar el consum d’hortalisses, fruites, verdures i de llegums, fruits secs i cereals
- Realitzar una activitat física periòdica. Aquesta només tindrà l’efecte desitjat quan es doni en un mode de vida saludable
La obesitat pot comportar com ja s’ha dit anteriorment, altres malalties o trastorns associats.
Un IMC elevat, és una font de risc de malalties no transmissibles com poden ser:
- Malalties cardiovasculars, principalment cardiopatia i accident cerebrovascular
- Diabetis
- Trastorns en l’aparell locomotor, particularment osteoartritis
- Alguns càncers (endometri, de mama i de colon)
Obesitat infantil
Un dels principals problemes de salut pública del segle XXI és l'obesitat infantil. Es tracta d’un problema d’abast mundial que afecta a països d’ingressos baixos i mitjans sobretot en el medi urbà.
S’ha de donar molta importància i prioritat a l'obesitat infantil perquè els nens i adolescents que la pateixen tenen tendència a seguir patint-la en edats adultes, i per tan, tenen més probabilitats de patir altres malalties en una edat primerenca.
Causes
Les causes de la obesitat infantil són similars a les causes de l’obesitat i el sobrepès en edat adulta però aquesta es pot atribuir també al canvi dietètic mundial cap a un augment de la ingesta d’aliments hipercalòrics i la tendència a la disminució de l’activitat física.
Diagnòstic
És més difícil mesurar el sobrepès i l’obesitat en nens i adolescents perquè el seu organisme està sotmès a canvis fisiològics a mesura que es fan grans.
En funció de l’edat, existeixen diversos mètodes.
Així, si un nen d’entre 4 i 7 anys té indicis d’excés de pes, cal que el professional sanitari i la família posin en marxa les mesures necessàries.
En nens de 8 a 9 anys, caldrà actuar més ràpidament, ja que a partir d’aquesta edat la reversió del procés és més complicada.
Diabesitat
Quan parlem de diabesitat fem referència a una doble patologia on conviuen la diabetis i la obesitat.
L’augment de pes constitueix el principal factor de risc a patir diabetis mellitus del tipus 2, ja que un augment del teixit adipós genera resistència a la insulina. Aquesta situació comporta que aquesta hormona no sigui capaç de realitzar la seva funció de forma adequada.
Patir diabesitat suposa un increment substancial del risc de patir altres malalties i trastorns.