Hàl·lux valg o galindó
El galindó és la deformitat més freqüent de l’avantpeu. Consisteix en una desviació en valg del primer dit, associada a un augment de l’angle entre el primer i el segon metatarsià. Aquesta medialització del primer metatarsià és la causant de l’aparició del galindó, la protrusió medial del cap del primer metatarsià tan característica d’aquesta entitat.
Moltes vegades l’hàl·lux valg o galindó s’inclou dins d’una deformitat complexa de l’avantpeu que pot comportar també, entre d’altres, deformitats en els dits i luxacions metatarsofalàngiques, totes les quals causen dolor i disconfort. Per aquest motiu sempre hem d’avaluar el peu globalment. Normalment el tractament exclusivament del galindó comporta el fracàs i la recidiva de la deformitat.
Per què es produeix l’hàl·lux valg o galindó?
En general, l’origen dels galindons depèn de moltes causes, però hi ha una relació clara amb el calçat, ja que en poblacions que van descalces la seva aparició és molt infreqüent. No es deu només a la pressió que exerceix la sabata al peu, molt més marcada en el cas de sabates estretes i de taló alt usades per les dones, sinó també al fet que l’ús de calçat atròfia la musculatura intrínseca del peu i n’altera la biomecànica. Tot i així, no hem d’oblidar que no totes les persones que desenvolupen la malaltia porten sabates ajustades, així que hi ha altres factors que contribueixen a la seva aparició, com ara, entre els més estudiats, els factors genètics i els factors anatòmics.
Les causes de visita a la consulta són dolor, dificultat per calçar-se i, en alguns casos, motius estètics.
La indicació principal de tractament és el dolor.
En aquests moments disposem bàsicament de dos tipus de tractament per als galindons:
Tractament dels galindons incruent o conservador
Consisteix en ortesis plantars (plantilles) i separadors digitals. Poden aturar parcialment l’evolució en casos lleus associats a peu pla o pronador, però són poc eficaços en el tractament de l’hàl·lux valg avançat. El seu ús en pacients que a més a més pateixen metatarsàlgia sol tenir més bon resultat.
Tractament quirúrgic dels galindons
Hi ha més de 130 tècniques quirúrgiques per al tractament d’aquesta patologia. La cirurgia és el tractament idoni en els casos en què així ho indica l’especialista, i l'avaluació preoperatòria, tant de la deformitat com de l’examen radiològic, determinarà quina tècnica és la més apropiada en cada cas.
Cirurgia percutània
Consisteix en la correcció de la deformitat mitjançant una tècnica mínimament invasiva, amb incisions d’uns 3 mm i actuació sobre l’os i els teixits tous. Amb freses petites es realitzen osteotomies sota control radiològic amb l’objectiu de corregir la deformitat que causa el dolor. No s’utilitza material d’osteosíntesi i la correcció aconseguida es manté mitjançant els embenats postoperatoris.
Es descriu com una tècnica menys dolorosa que la cirurgia oberta, però requereix un llarg període de temps per aconseguir la consolidació òssia, de manera que no és infreqüent patir molèsties durant mesos.
Presenta limitacions a l’hora de corregir deformitats severes.
Cirurgia oberta
Es practica l'abordatge cutani necessari per a la correcta exposició de les zones que cal tractar, encara que la cicatriu queda sempre en una zona poc visible.
Bàsicament consisteix en la realització d’osteotomies sobre el primer metatarsià i la primera falange, que es fixen en la posició ideal mitjançant implants metàl·lics petits que queden enterrats a l'os i que generalment no s’han de treure.
El tipus d'osteotomia ideal depèn del grau de la deformitat.
Amb la cirurgia oberta es pot corregir qualsevol grau d’hàl·lux valg.
Quines proves m'hauré de fer per a la intervenció?
A part de la visita a l’especialista, per a l’avaluació del problema serà necessari practicar un examen radiològic complet.
Una vegada indicada la intervenció i quan ja se n’hagi fixat la data, se sol·licitarà un examen preoperatori que consistirà en una analítica, una radiografia de tòrax i un electrocardiograma. En pacients amb risc anestèsic, aquest examen serà avaluat pel servei d’anestèsia de la nostra clínica.
Quin tipus d'anestèsia s'utilitza?
En la majoria de casos s'utilitza anestèsia local-regional i per tant només s’anestesia la cama que s’ha de tractar.
En determinats pacients es pot utilitzar anestèsia epidural o anestèsia general.
Quant temps hauré d’estar ingressat?
La majoria d’intervencions es realitza sense ingrés, d’acord amb un protocol establert de cirurgia major ambulatòria, en què el pacient pot tornar a casa al cap d’unes hores de la intervenció amb la pauta analgèsica postoperatòria necessària.
En casos concrets, a causa de la magnitud de l’acte quirúrgic o de la situació personal del pacient, és possible que hagi de passar una nit al nostre centre.
Quan podré caminar?
Podrà caminar des del primer dia amb una sabata postoperatòria de sola rígida. És recomanable la deambulació precoç i diària, tot i que durant períodes de temps curts per evitar inflamacions.
Fins a la retirada dels punts, dues setmanes després de la cirurgia, recomanem la pràctica de diverses mesures antiinflamatòries.