El Dr. Manuel Corachan es va situar sempre al costat de ments innovadores, com la de Ernst Ferdinand Shauerbruch, l'especialista alemany en cirurgia protètica que va ser pioner a Munic amb les primeres intervencions en monyons de l'extremitat superior. La tècnica de Shauerbruch va ser introduïda a Espanya per Corachan, que també va impulsar un enginyós sistema ideat pel Dr. Josep Trueta en 1934 per a tractar ferides de guerra. Conegut com a ‘sistema tancat’, va ser perfeccionat a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau sota la supervisió del Dr. Corachan. És una tipologia d'intervenció que encara es continua utilitzant avui i l'aplicació en temps de la qual de guerra se sap que va aconseguir salvar moltes vides evitant nombroses gangrenes.

Com a cap de servei de cirurgia durant molts anys a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, Manuel Corachan havia conformat al seu voltant a un equip de joves cirurgians que d'ara endavant serien grans professionals. Posteriorment van ser considerats part de l'anomenada escola de cirurgia catalana, nascuda de la mà de Corachan en el Sant Pau.

Un gran llegat científic

Al llarg de la seva vida, el Dr. Manuel Corachan va participar en múltiples congressos quirúrgics de l'Associació Internacional, a Londres, Roma, Varsòvia o el Caire. Era, a més, un convidat habitual en les facultats de Medicina de París, Praga, Torí, Bordeus, Madrid, Saragossa i Sevilla. La seva consagració acadèmica oficial i definitiva va arribar a l'octubre de 1933, quan la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona li va oferir el lloc de professor lliure de Patologia Quirúrgica, reconeixent així els seus dots científics i docents convertint-se en el cirurgià de referència.

També acudia a la petició d'hospitals provincials com el de València, Bilbao i Santander, per a impartir conferències o practicar intervencions. I en 1931, al costat del doctor Ribas i Ribas i els germans Trias i Pujol, Joaquim i Antoni, Corachan va fundar la revista de Cirurgia de Barcelona. De fet, ell ja col·laborava en la majoria de revistes especialitzades en medicina d'Espanya i moltes d'altres països. Entre articles, monografies i comentaris sobre actualitat mèdica, especialment sobre cirurgia de l'estómac, va deixar molts més de dos-cents textos científics, entre ells, els que relataven procediments nous per al seu temps, com la gastrectomía o el tractament de la diabetis per denervació de les suprarenals.

Corachan va reunir a més una gran col·lecció de llibres antics de medicina i farmàcia, com el distingit volum de Cirurgia de Pere Argilata, de l'any 1503, que en 1998 la Fundació Uriach va adquirir en una llibreria especialitzada, descobrint que en ell hi havia imprès el testimoniatge com a ex libris de Corachan.

A l'octubre del 2000, la seva filla, Herminia Corachan Graells, va cedir a la Biblioteca de Montserrat una col·lecció de 155 obres de medicina i diversos manuscrits propietat del seu pare.

La fotografia també li va interessar. La practicava en els seus viatges i també col·leccionava fotografies autocromes de peces patològiques. Amb la seva esposa va recórrer tota Europa i va conèixer tots els hospitals i centres quirúrgics europeus de major relleu, una activitat que alternava amb l'art i el folklore del país visitat. D'aquí ve que arribés a reunir una considerable col·lecció de fotografies dels seus viatges.