Manuel Corachan havia nascut en la localitat valenciana de Xiva, en 1881, en el si d'una humil família. El seu pare alternava el treball de barber-cirurgià amb el de procurador en els jutjats del poble. Els barbers treien partit de les seves esmolades navalles que usaven per a afaitar i tallar el pèl. Amb elles també practicaven, sense cap títol sanitari, petites cirurgies. Treien queixals o realitzaven sagnies, tractant d'extreure del cos algunes malalties, d'aquí ve que aquests artesans també anessin coneguts com ‘sangradores’, que tenien fins i tot el seu propi gremi de barbers-cirurgians.

Ja en la seva infància, ajudant al seu pare, Corachan va començar aviat a adquirir destresa i precisió manejant les eines de barber. Primer a Xiva i, a partir dels 12 anys a Barcelona, on el seu oncle també tenia una barberia. En ella treballava de dia i, de nit, estudiava a la llum d'una espelma. Primer batxillerat i després Medicina. Volia treballar com a cirurgià, però va acceptar abans fer-ho com a tocòleg i internista. En 1908 va ser nomenat metge municipal en el barri de Sants, i a l'any següent es va casar amb la seva primera dona. Va tenir dos fills, un dels quals va ser mèdic i l'altre advocat. Però als 6 anys la seva esposa va emmalaltir i va morir, i a l'any següent, ell es va tornar a casar i va tenir tres filles.

En aquells dies ja havia obert una petita clínica, al carrer de Rosselló, número 189. Tenia tan bona reputació per l'èxit de les seves intervencions, que cinc anys després va ser necessari buscar un lloc més gran. I el 22 de març de 1920 va descobrir una bellíssima torre al carrer Gironella i la va comprar. Després de condicionar-la adequadament com a clínica, el 19 de maig de 1921 inaugurava allí la Casa de Salut Clínica Corachan, en el límit del barri de Sarrià, el poble que aquell mateix any es va annexionar a Barcelona com un més dels seus districtes.

El context barceloní era molt propici per a posar en marxa un hospital com aquell. En 1914, el tifus havia colpejat fortament a la ciutat, en la qual grip, febre tifoidal, xarampió, verola i tuberculosi pulmonar eren molt freqüents també entre la població, i un de cada tres morts a Barcelona era menor de tres anys.

Afrontant tot aquell desafiador panorama, la Casa de Salut naixia com a entitat hospitalària que abastés tot tipus de cirurgia i ginecologia. Va suposar tota una autèntica revolució, amb un lema, a més, contundent: «Al pacient, curar-li, cuidar-li i posar-li les coses fàcils», mostrant, amb ell, la raó de ser i el sentit de la responsabilitat de Clínica Corachan.