Tornar
Notícies
El Departament de Salut i l'Arxiu Nacional de Catalunya digitalitzen el Diccionari de Medicina de Corachan
11 de gener de 2019
Els objectius d’aquesta publicació eren donar una eina per escriure els termes mèdics en català correctament i amb precisió, poder copsar millor les expressions que empraven els malalts i interpretar amb exactitud els manuscrits de medicina antics.
Conegut com a "Diccionari Corachan", l'any 1930 l'Associació de Metges de Llengua Catalana el va encarregar al doctor Manuel Corachan, qui va coordinar un ampli equip d'experts dels àmbits de la medicina i les lletres.
Amb un total de 829 pàgines, es va presentar íntegrament al juliol de 1936, pocs dies abans de l'inici de la Guerra Civil, i durant el franquisme va formar part de les publicacions prohibides pel règim.
No obstant això, alguns exemplars van ser dipositats en el soterrani del Casal del Metge i en el Col·legi de Metges de Barcelona, i van ser custodiats per l'oficial major de la institució,qui va fer una distribució discreta i selectiva, ja que només l'oferia, ben embolicat en paper de diari, a les persones que creia que guardarien el seu secret. Aquest fet, sens dubte, va contribuir a la seva conservació i posterior recuperació en els anys 80 i 90 com a fonament lexicogràfic del Diccionari Enciclopèdic de Medicina (1990).
El Diccionari es considera l'obra que va assentar les bases del modern llenguatge mèdic en català en el segle XX i inclou un vocabulari català-castellà i un francès-català, i conté els pròlegs de August Pi i Sunyer, qui era llavors president de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona, i també de Pompeu Fabra, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, del qual enguany es commemoren els 150 anys del naixement i el centenari de la publicació de la Gramàtica catalana.
No obstant això, alguns exemplars van ser dipositats en el soterrani del Casal del Metge i en el Col·legi de Metges de Barcelona, i van ser custodiats per l'oficial major de la institució,qui va fer una distribució discreta i selectiva, ja que només l'oferia, ben embolicat en paper de diari, a les persones que creia que guardarien el seu secret. Aquest fet, sens dubte, va contribuir a la seva conservació i posterior recuperació en els anys 80 i 90 com a fonament lexicogràfic del Diccionari Enciclopèdic de Medicina (1990).
El Diccionari es considera l'obra que va assentar les bases del modern llenguatge mèdic en català en el segle XX i inclou un vocabulari català-castellà i un francès-català, i conté els pròlegs de August Pi i Sunyer, qui era llavors president de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona, i també de Pompeu Fabra, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, del qual enguany es commemoren els 150 anys del naixement i el centenari de la publicació de la Gramàtica catalana.