En 1933, el doctor Manuel Corachan va presidir el Sindicat de Metges de Catalunya, i al maig de 1936, el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, li va oferir el càrrec de conseller de Sanitat i Assistència Social. En aquell moment, Corachan ja comptava amb un prestigi notable en la comunitat mèdica. Ell va ser un dels metges que va assistir al president Francesc Macià en el seu llit de mort.

La labor de Corachan com a Conseller de Sanitat, no obstant això, va ser breu, tan sols va durar seixanta dies, perquè l'1 d'agost de 1936 va presentar la seva dimissió a Companys. Ho va fer després d'haver rebut amenaces i xantatges per part d'activistes de l'entorn anarquista. I un mes després, el Dr. Corachan es va exiliar amb la seva esposa a París.

Aquell mateix any es va publicar la que pot ser considerada, d'entre tots els llibres que va escriure Corachan, la seva gran obra: Diccionari de medicina. Són 829 pàgines que inclouen vocabulari català-castellà i francès-català, un treball que va fer la seva gran aportació a la normalització i difusió de la llengua i cultura catalanes. August Pi i Sunyer, que presidia llavors l'Acadèmia de Medicina de Barcelona, i Pompeu Fabra, membre del Institut d’Estudis Catalans, van ser els autors del pròleg del diccionari.

Va ser un projecte que se li va encarregar a Corachan en el marc del VI Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana celebrat en 1930 per la Associació de Metges de Llengua Catalana. Volien que aquell diccionari ajudés a regularitzar el degradat llenguatge mèdic-sanitari en el català de l'època. Però el context sociopolític, en plena Guerra Civil, no va aplanar en absolut el camí a aquella eina lingüística. La seva distribució s'havia previst per a tardor de 1936, però es va desaconsellar totalment. Com a estratègia per a esquivar les adversitats, es va optar per repartir-ho de manera molt discreta, i per fascicles, entre els assistents a un congrés mèdic celebrat en Perpinyà. El Col.legi Oficial de Metges de Barcelona es va encarregar d'enquadernar els exemplars sobrants per a retirar-los i guardar-los, per prudència, durant el franquisme, època durant la qual el diccionari va formar part de les publicacions prohibides pel règim. Des del Col·legi de Metges solament es facilitava l'obra a comptats col·legiats de confiança interessats en el tema. La resta de l'edició d'aquell Diccionari de medicina de Manuel Corachan va ser custodiat en el soterrani del Casal del Metge, situat a la Via Laietana, en diverses caixes tancades, a l'espera de temps millors. Però, de manera fortuïta, una inundació els va destruir.

A la fi del 2018, el Departament de Salut i l’Arxiu Nacional de Catalunya van digitalitzar el diccionari, destacant la importància d'aquesta obra pionera que va establir les bases del modern llenguatge mèdic en català en el segle XX.