Què és la miopia?

La miopia és la malaltia visual més comuna, i es calcula que al voltant d'un de cada quatre espanyols la pateixen.

Passa quan l'ull afectat és més llarg o més corb del normal i l'enfocament de les imatges es produeix abans d'arribar a la retina. Les persones amb miopia tenen dificultat per veure de lluny amb nitidesa i, en canvi, veuen correctament les imatges dels objectes propers.

Aquesta alteració és generalment hereditària, congènita i sol desenvolupar a la infància. Pel que fa al tractament, requereix correcció òptica. També es pot corregir mitjançant cirurgia làser. Recentment, està donant bons resultats l'ús de lents de contacte específiques per al control de la miopia. Se'n recomana l'ús en nens, a partir de 8 anys, amb la finalitat d'alentir la progressió de la miopia.

Hi ha factors que poden agreujar l'evolució d'aquest defecte refractiu. Aquests són la manca de llum solar i les activitats que requereixen un enfocament constant de prop. En aquest sentit, el creixent ús de pantalles ha incrementat exponencialment la seva incidència en els darrers anys, especialment amb l'impacte de la pandèmia (classes en línia i teletreball).

Els símptomes més habituals de la miopia són:

• Dificultat per veure de lluny
• Mal de cap i ulls
• Fatiga ocular
• Molèsties en conduir, especialment de nit

Què és la hipermetropia?

La hipermetropia es pot explicar com el defecte oposat a la miopia, ja que l'ull té una longitud menor del normal, i aleshores les imatges dels objectes llunyans s'enfoquen darrere de la retina. Això fa que la dificultat radiqui en veure els objectes de prop, que apareixen distorsionats o que no es poden enfocar.

Els símptomes més habituals de la hipermetropia són:

• Dificultat per veure de prop
• Mal de cap
• Fatiga ocular

Aquesta malaltia també pot ser congènita i hereditària. De vegades, durant la infància pot ser compensada amb els músculs oculars, que permeten veure raonablement bé, però amb els anys es perd aquesta capacitat, i aleshores l'alteració no empitjora, però es fa més manifesta. En cas de tenir estrabisme (desviació d'un o ambdós ulls), és probable que es pateixi hipermetropia. L'ús d'ulleres o lents de contacte pot ajudar a corregir-la. També es pot tractar mitjançant cirurgia refractiva.

Què és l'astigmatisme?

L'astigmatisme, a diferència de la miopia o la hipermetropia, s'explica per una deformació de la còrnia, que provoca una visió poc definida, borrosa o distorsionada a totes les distàncies. A més, l'astigmatisme sovint coexisteix amb la miopia i la hipermetropia.

Es calcula que entre un 20 i un 40% de la població té astigmatisme. Sovint la causa és hereditària, però també pot aparèixer després d'un cop o cirurgia, com una operació de cataractes. De vegades també pot ser senyal d'altres malalties o traumatismes.

Hi ha dos tipus d'astigmatisme, el regular, que es pot corregir amb ulleres (lent cilíndrica), i l'irregular, que requereix lents de contacte especials o cirurgia amb anell corneal. En casos greus, en què la curvatura de la còrnia ha augmentat exponencialment (queratocon), i s'han esgotat la resta d'opcions terapèutiques (lents de contacte especials i crosslinking), pot arribar a ser necessari un trasplantament de còrnia.

Els símptomes més habituals de l'astigmatisme són:

• Visió deformada, allargada i borrosa
• Mal de cap
• Fatiga visual

Diagnòstic i tractament

La miopia, la hipermetropia i l'astigmatisme es diagnostiquen amb proves exploratòries bàsiques que mesuren la refracció i la graduació. Depenent del cas, es poden corregir mitjançant la graduació òptica amb ulleres, lents de contacte o cirurgia refractiva, amb làser o implant de lents intraoculars.

A Clínica Corachan comptem amb un Departament d'Oftalmologia format per un equip de professionals qualificats que podran resoldre tots els teus dubtes i acompanyar-te durant el procés de diagnòstic i tractament, de manera personalitzada. Així mateix, compta amb una unitat específica per al control de la miopia.

Autor: Equip Admiravisió

Font: Admiravisión