¿Com es formen els gasos?

Des de la boca fins a l'anus hi ha un recorregut d'al voltant de 10 metres amb múltiples corbes i zones amples i àmplies com l'estómac, seguides d'altres estretes i llargues, com l'intestí prim on s'absorbeixen la majoria de nutrients i al final s'arriba al còlon i recte, també amples i amb capacitat d'albergar gas i líquid i amb menor possibilitat d'absorció. Gairebé tota aquesta estructura tubular flexible i distensible està continguda a l'abdomen. Aquest, no és una caixa encerclada com el tòrax que té les costelles que li limiten la capacitat d'expansió. Així doncs, el gas, que no pesa, però sí ocupa espai per fer-se lloc distén l'abdomen, el qual espai real en un moment concret té una enorme capacitat virtual de distensió: des de allotjar un embaràs de sestillizos a 20 o 30 litres de líquid lliure en malalties per exemple del fetge. El sorprenent és que tots tenim una quantitat de gas semblant, fet demostrat en diversos experiments. Ens diferenciem en l'expressió del fenomen, és a dir: com ho vivim i com ens afecta.

Una gran part de la població ho assumeix com a normal, per no sentir molèstia, i una altra part, en canvi, ho percep com un problema, perquè en el seu cas s'associa a molèstia, que pot arribar a ser dolor en diferents graus.

En resum, llevat d'excepcions i amb les alarmes que detallarem més endavant, el gas i la seva conseqüència, la inflor, són fenòmens propis de la digestió i la seva percepció com a molèstia pot relacionar-se amb la nostra sensibilitat i tolerància individuals. Per altre costat, es debat, amb cert acord, que l'estrès i ansietat són factors que empitjoren la situació. Si bé no s'ha confirmat que augmentin el gas, sí que sembla evident que els símptomes milloren en resposta a tractament antidepressiu a dosis baixes, perquè augmenten del llindar de sensibilitat al dolor o pel seu efecte antiespasmòdic.

L’ origen del gas 

1.- Part alta del tub digestiu -esòfag i estómac: sol ser gas deglutit. Acompanya al fet de deglutir aliments amb els quals es barreja gas. Es produeix en diferents escenaris: mala mastegació, menjar de pressa, mal estat de les peces dentàries. Altres motius: parlar menjant, beure per aspiració amb canya o a l'alt. Així mateix, qualsevol patologia que condicioni la dificultat respiratòria, des d'una simple nari tapada a una bronquitis o asma, provoca la deglució d'aire per augment de pressió negativa toràcica per inspirar que, quan supera la pressió de tancament de la vàlvula que ocloït l'estómac, pot provocar pas d'aire al tub digestiu.

2.- Intestí prim: el gas en aquesta part, en absència de lesió, és mínim. Es dóna en quantitat significativa en casos de patologia SIBO. I altres casos amb entitat pròpia com: Insuficiència pancreàtica, celiaquia i estenosis o estrenyiment de la llum del tub per fibrosi/cicatriu o inflamació com en la malaltia de Crohn o estats postquirúrgics o post radioteràpia amb alteració de l'anatomia o la funció del tub digestiu, que no són objectiu d'aquest text limitat al mer símptoma d'inflor.

3.- Còlon i recte: aquest tram és més propici a contenir gas per la seva funció i mida. La fermentació per les bacteris colonials dels restes alimentaris no absorbits en trams superiors, que coneixem com a fibra no absorbible o matriu intercel·lular de vegetals i altres productes, és de gran benefici per a l'intestí i l'organisme en general. Millora la qualitat de la capa de mucosa protectora de la mucosa intestinal i en degradar-se produeix àcids grassos de cadena curta, que mantenen l'estanqueïtat entre les cèl·lules, la seva nutrició, condicionen la disminució de l'activitat inflamatòria de l'organisme i al mateix temps primen el creixement de les bacteris col·laboradores en contra de les danyines. Però la fermentació juntament amb els seus grans beneficis, produeix gas, que, si no s'evacua, en forma de ventositat rectal pot distendre i fins i tot condicionar sensació de molèstia o dolor, com hem dit, en relació amb la sensibilitat i percepció individual.

Símptomes d'alarma

Recomanem evitar l'atenció obsessiva, però no descuidar símptomes que requereixen atenció i avaluació o reavaluació, com són la presència persistent de:

Pèrdua de pes no voluntària, hipo, vòmits, diarrees o femtes pastoses brillants i que floten o contenen productes com sang o mucositat, estrenyiment de nova aparició, febre, dolor despertador. I qualsevol altre símptoma que surti de la sensació com habitual.

Tractament

Evitar d'engolir aire, menjant lentament, sense parlar, en un ambient tranquil que no requereixi atenció a altres assumptes: pantalles, etc. Mantenir una bona higiene bucal i bon estat de peces dentals. Beure en got sense ús de canyes i no prendre begudes gasoses.

Un capítol pròpiament mereixen les xuxes que produeixen insalivació: carameles, xiclets, etc. Cal enfatitzar que són pitjors les etiquetades com a light o sense sucre, que, a més de l'efecte local d'insalivació, afegixen sucres no absorbibles, que només donen sabor sense absorbir-se, i quan arriben al còlon es processen per les bacteris, augmentant la producció de gas i en algun cas, produint diarrea.

El gas colònic de la fermentació precisa ponderació i certa tolerància. Ja sabeu que la fermentació en si mateixa és beneficiosa, fins i tot diria que és molt beneficiosa per les raons esmentades anteriorment. Així doncs, l'eliminació contínua de la fermentació pot comportar riscos, pel que cal fer un cuidós balanç: risc / benefici. Hi ha dietes, com la molt coneguda FODMAPS, que suprimeixen la fibra i subproductes fermentables de forma gairebé radical, millorant la distensió al preu de no gaudir dels efectes beneficiosos. Per això no es recomanen durant més de 8 setmanes i s'han de seguir d'introducció progressiva de la fibra. El consell i l'objectiu són: moderació sense supressió total de fibra i tolerància al gas amb límit en l'aparició de patiment o disminució de la qualitat de vida.

En general ajuda a la bona digestió adequar l'estil de vida en tots els aspectes: exercici moderat, son suficient i alimentació saludable.

Mitjançant menjars regulars, poc copiosos i de fàcil digestió. Evitant excessos en greix, condiments i aliments processats industrials que solen contenir sucres saborosos i barats com fructosa i sorbitol, o pitjor en cas de les fórmules light amb saboritzants no absorbibles.

En fi, diversitat en l'alimentació, cuinant productes de temporada amb un balanç d'aports equilibrat, que no superi la nostra capacitat de digestió i absorció, com pot passar en formulacions hiperproteiques o en fer excessos / atracaments de qualsevol aliment, per saludable que sigui.

Pel que fa als medicaments, n'hi ha centenars i creixent, amb fórmules mèdiques i paramèdiques de dispensació lliure. El consell és de prudència, no creure en miracles i sol·licitar consell professional.

El consell, en resum, és: afrontar l'alimentació i digestió no com un problema, sinó com un fet natural, fisiològic, i gojós. Acceptant els seus grans beneficis i petits inconvenients. Seguir les pautes de les generacions anteriors que es van alimentar de tot el que dóna la terra, quan ho dóna, estacional, canviant, divers i poc o gens processat. Menjar de tot i poc i en ocasions, caminar hores per aconseguir-ho.

Dr. Javier Torres, Especialista en aparell digestiu