En el nen existeixen bàsicament dos tipus de peus plans: el peu pla flexible i el peu pla rígid.

El peu pla flexible es caracteritza per ser un peu amb una estructura esquelètica normal però amb molta flexibilitat en les seves articulacions. Per això, quan el nen es posa dempeus i recolza el seu pes, el pont s'enfonsa i el taló es desvia cap a fora. No obstant això, quan el fem posar de puntetes, torna a aparèixer el pont i el taló es col·loca corregit cap a dintre. Aquest és el tipus de peus més freqüents en els nens i es considera una situació de normalitat durant els primers anys de vida.

El peu pla rígid es caracteritza perquè existeixen unions anòmales entre els ossos del peu. Això provoca una deformitat amb menor altura de l'arc longitudinal i una desviació en valg del taló. Quan el nen es posa de puntetes, la postura del peu no canvia a causa de que la mobilitat està bloquejada per la unió entre els ossos. Aquesta situació és definitiva i no canvia amb l'edat.

Quan poden produir problemes?

La majoria dels nens per sota de 5 anys solen presentar peus plans flexibles. A més, durant els dos primers anys de vida sol haver-hi una acumulació de teixit gras a la zona de l'arc longitudinal que augmenta l'aparença dels peus plans. Normalment l'alçada de l'arc longitudinal va augmentant de forma progressiva els primers anys de vida, cap als 10 anys presenta una aparença de peus normal i en l'adolescència acaba de formar-se completament.

No obstant això, existeix un ampli rang de normalitat en relació a l'altura de l'arc longitudinal. En general, les noies solen tenir l'arc una mica més pronunciat que els nois. I de fet, fins a un 20% de la població no arriba mai a desenvolupar un arc longitudinal clar i presenta durant tota la vida uns peus plans flexibles indolors i funcionals. Per això, actualment considerem el peu pla flexible com una variant de la normalitat.

No obstant això, un peu pla flexible molt pronunciat provoca dificultats per al calçat, frecs en la part interna i fins i tot dolor en activitats físiques. Aquesta simptomatologia sol aparèixer a partir dels 10 anys i especialment en l'adolescència, perquè la càrrega mecànica dels peus augmenta a causa del major pes del cos i pel fet que normalment fan més activitat física.

El peu pla rígid per unions òssies anòmales no millora durant el creixement i a partir dels 10 anys pot provocar molèsties, moltes vegades en els tendons peroneos (per darrere del peroné en el turmell) ja que es contracturen en intentar moure unes articulacions que estan rígides per la unió òssia. A més, aquesta unió òssia dificulta la capacitat del peu per adaptar-se a les irregularitats del terreny i els pacients solen tenir esquinços de turmell de repetició. Per això, davant un nen amb esquinços de repetició s´ha estudiar que no presenti alteracions òssies en el peu.

Com saber si un nen té els peus plans?

L'exploració és molt senzilla. Has de col·locar-te darrere del nen i observar com recolza els peus. Si observes absència de l'arc longitudinal i un taló molt desviat cap a fora, és que presenta un peu pla-valg.

Llavors has de dir-li que es col·loqui de puntetes. Si en fer-ho, apareix l'arc longitudinal i el taló es corregeix i es col·loca cap a dintre, es tracta d'un peu pla flexible que no ha de preocupar-te. Si en posar-se de puntetes, no apareix arc longitudinal i el taló no es corregeix, probablement es tracti d'un peu pla rígid i hauries de consultar amb l'ortopeda pediàtric.

Com es tracten els peus plans?

En general considerem que el peu pla flexible no precisa tractament. L'ús de plantilles s´ ha demostrat no ser efectiu per provocar un augment de l'arc longitudinal, si no que té l´efecte contrari, atès que en augmentar la rigidesa de la sola del calçat, entorpeix l'estímul de desenvolupament de la musculatura interna del peu i el seu ús s'associa a persistència de peus plans. En general es recomana realitzar activitats que desenvolupin la musculatura interna intrínseca del peu, com caminar de puntetes, caminar per la sorra de la platja o caminar a casa descalç (o amb mitjons antilliscants).

En casos de  peus plans flexible molt accentuats, amb dolor o dificultat per al calçat, existeixen diverses opcions quirúrgiques reconstructives. La més senzilla és col·locar un suport rígid entre els ossos astràgal i calcani que evita l'enfonsament de l'arc longitudinal i la deformitat de valg del taló. Generalment aquest suport es manté un parell d'anys i després es retira. En casos molt greus existeixen altres tècniques reconstructives més complexes.

En casos de peus plans rígids poc simptomàtics sol ser suficient un  tractament rehabilitador que reverteixi la contractura de la musculatura peronea. Si existeixen esquinços molt repetits o dolor que no cedeix amb tractament rehabilitador, s'ha de plantejar una cirurgia de resecció de la unió òssia anòmala.

Dr. César Gal García Fontecha
Traumatòleg pediàtric
www.traumatologiainfantil.com