El diagnòstic per imatge consisteix en l'observació interior del cos d'un pacient per detectar possibles malalties. Una àmplia varietat d'aparells i tècniques poden crear imatges de les estructures i processos dins del cos. L'elecció del tipus d'imatge dependrà dels símptomes i la part del cos que es vulgui examinar. Aquestes inclouen:

• Raigs X
• Tomografies assistides per ordinador (TAC)
• Estudis de medicina nuclear
• Imatges per ressonància magnètica
• Ecografies
• Densitometria òssia

Història de la radiologia

El descobriment dels raigs X se li atribueix a Wilhelm Röntgen el 1895 quan va fer una radiografia accidental a la mà de la seva dona. Els raigs X van ser anomenats així perquè en el moment de fer la troballa no va saber exactament què havia descobert, i per això va decidir anomenar-los així per representar una incògnita.

A més, Marie Curie, física guanyadora de dos premis Nobel, va ser la gran impulsora de la radiologia, que durant la I Guerra Mundial va instal·lar un aparell de raigs X dins d'un camió i va ser així com es van establir les bases de les unitats mòbils.

Probes diagnòstiques per imatge més habituals
Radiografia

Permet el diagnòstic gràcies a una imatge d'una determinada zona del cos, que es produeix en col·locar aquesta zona entre una placa fotogràfica i un emissor d'una mínima quantitat de radiació ionitzant.

Ecografia
És una prova diagnòstica que genera imatges de l'interior del cos, mitjançant l'ús d'ultrasons el ressò és transformat per l'ordinador en una imatge bidimensional o tridimensional. Per realitzar-la, abans cal aplicar un gel que ajuda que les ones sonores penetrin a través de la pell. No emeten radiació.

TAC, escàner o tomografia assistida per ordinador
En aquesta prova els raigs X s'utilitzen per crear imatges transversals del nostre cos. El TAC obté múltiples imatges que es combinen a l'ordinador per generar una visió més detallada de la part que s'està explorant.

El seu ús ha de ser molt calculat, ja que el pacient rep més radiació que amb una radiografia normal.

Resonància magnètica
Utilitza ones magnètiques per generar múltiples imatges de l'anatomia. Per això cal deixar fora de la sala qualsevol objecte metàl·lic o magnètic com targetes, telèfons mòbils, anells, etc. Avui dia els materials de pròtesis i fins i tot els marcapassos s'estan adaptant per poder fer la ressonància magnètica sense problemes a pacients operats.

Cal que el pacient romangui quiet durant el temps en què es prenen les imatges, i poden arribar a ser diversos minuts.

Algunes d'aquestes tècniques com les radiografies, l'escàner, la densitometria o la medicina nuclear requereixen transmissió de radiació en el nostre cos, però ... Quanta radiació podem rebre les persones? Cada any adquirim un percentatge de radiació que prové del sol, menjar, exposicions en certs entorns ... A la radiació de les proves d'imatge, s'utilitza sempre el principi  ALARA (As Low As Reasonably Achievable / tan baix com sigui raonablement assolible), per la qual cosa l'escassa quantitat addicional que pot transmetre una prova de diagnòstic per imatge, acostuma a ser insignificant. Per exemple, una radiografia té una dosi de 0,01 mSv, l'equivalent a deu dies de radiació natural.

Necessites una prova diagnòstica per imatge?
El Departament de Diagnòstic per la Imatge de Clínica Corachan (DDI) disposa de pràcticament totes les proves diagnòstiques amb l'ús de la tecnologia més puntera, com la ressonància 3 Tesles, TC multitall de baixa dosi o mamògraf digital 3D d'última generació. Actualment està format per un equip multidisciplinari de 32 professionals especialistes en tots els òrgans i sistemes per oferir el millor servei tant al pacient com als metges sol·licitants d'exploracions.