El catarro, refredat o infecció de les vies respiratòries altes està causat per un virus els símptomes del qual són la congestió nasal i mucositat, tos i febre.

És molt freqüent en els nens, sobretot en els més petits. La seva durada és aproximadament de 7-10 dies. Moltes vegades, quan els nens estan finalitzant un procés catarral, inicien el període d'incubació del següent catarro, per la qual cosa estan sense símptomes uns pocs dies abans de tornar als mocs, a la febre i a la tos; és el que porta a dir als pares: “és que sempre està amb mocs!”

Què podem fer?

• En primer lloc tenir en compte que la majoria d'aquests processos són banals, es guareixen “sols”. Estan causats per virus (per molts tipus de virus) i és el propi sistema de defensa del nen l'encarregat de resoldre la infecció. No existeix un tractament per eliminar el virus i resoldre el problema. En ser el sistema immunitari o de defensa un sistema en formació, immadur, d'una banda triga més que en els adults a eliminar la malaltia i d'altra banda, és “verge”, no té memòria. Això fa que l'organisme infantil sigui més susceptible a aquestes infeccions. A mesura que va patint catarros repetidament, el sistema immunitari es fa expert, adquireix “memòria”, la qual cosa garantirà que en el futur sigui hàbil per identificar als diferents virus i atacar-los abans que causin la malaltia. És per això que els nens petits tenen més catarros que els més grans , i que és cert que, freqüentment, estan amb mocs, com diuen els seus pares.
• Però, atenció! Els símptomes d'un catarro com són la febre, la tos i la mucositat, són en realitat mecanismes de defensa de l'organisme per eliminar el virus de les vies respiratòries i impedir complicacions. Són bons!!! Això no significa que no siguin molests per al nen i que no calgui fer un tractament simptomàtic. En aquest sentit, cal tractar la febre (quan sigui superior a 38ºC)amb antitèrmics com el paracetamol o el ibuprofèn. El millor mucolític és l'aigua: que beguin aigua que els ajudarà a fluidificar les secrecions mucoses; si l'ambient a casa és molt sec, un humidificador durant un temps limitat (millor de vapor fred) pot ser útil. Per millorar l'obstrucció nasal, està demostrada l'eficàcia de les irrigacions amb sèrum fisiològic o aigua de mar i en els més petits, aspiració suau de les fosses nasals amb els aspiradors que existeixen al mercat. En relació al antitussígens, cap fàrmac ha demostrat ser eficaç sense riscos, per la qual cosa cal ser molt acurats i no administrar-los sense consultar prèviament al pediatre. Una altra vegada, l'adequada hidratació i remeis casolans com la mel (en els nens majors de 2 anys) poden ajudar contra la tos.

I per prevenir? No hi ha prevenció miraculosa. El contagi és per contacte directe o a través de les secrecions que estan en l'ambient. Les guarderies i els centres escolars són els llocs on es produeixen més fàcilment els contagis. És important ventilar els locals on estan els nens, de forma freqüent, per evitar que s´acumulin els virus. Una de les mesures de prevenció més eficaces és el rentat de mans dels cuidadors i també el rentat de les joguines que en edats primerenques s'intercanvien sovint i es xuclen freqüentment.

• Donar suplements vitamínics o probiòtics per “enfortir les defenses” no és una pràctica que hagi demostrat ser eficaç en la prevenció de les infeccions víriques de vies altes. La millor forma d'administrar vitamines i minerals és una adequada alimentació. És important oferir un desdejuni adequat, que cobreixi el 25% de les necessitats del nen i que inclogui cereals, fruita o suc i làctics.

Quan alarmar-nos?

De vegades els catarros de les vies altes es poden complicar i algunes de les complicacions són l'otitis, les bronquitis o bronquiolitis en els més petitons, les laringitis i les pneumònies.

Recomano que aneu al pediatre o al servei d'urgències:

• Si la febre dura més de tres dies o si la durada és menor però el nen està amb mal estat general o molt decaigut.
• Si la tos és ronca, “de gos” i/o s'acompanya d'un soroll a l´inspirar (estridor).
• Sempre que observem dificultat respiratòria (el nen respira molt de pressa o amb dificultat evident, respiració entretallada, li costa menjar...)
• Si sentim “xiulets” o “xiulades” amb la respiració del nen.
• Sempre que el sentit comú ho aconselli.

Mª Dolores Muro, pediatra
Aqui us podeu descarregar el Decàleg de la tos (PDF)